Stay Signed In
Do you want to access your site more quickly on this computer? Check this box, and your username and password will be remembered for two weeks. Click logout to turn this off.
Stay Safe
Do not check this box if you are using a public computer. You don't want anyone seeing your personal info or messing with your site.
R.G: Doncs vaig començar fnt teatre amateur al meu
poble, Dosrius, amb 12 anys vaig fer el meu primer espectacle i llavors vaig començar-me a motivar amb la companyia dels grans del teatre d’aficionat. Després vaig començar a estudiar a Mataró, a fer uns monogràfics, arrel de tot això em vaig començar a endisar en aquesta professió.
2. Creus que dins l’interpretació l’aspecte físic és important per. aconseguir un paper o creus que és del tot insignificant?
R.G: El físic és important, no sempre, però molts cops per. un personatge es necessita un aspecte físic, per. exemple, quan es buscava un porter de discoteca a el cor, em van triar a mi i això penso que és pel meu físic
3. Quan la gent et reconeix pel carrer ets el bar-man de la Fusteria, é a dir, el Rai o ja han assumit que ets el Ramon Godino i tens una vida externa al personatge?
R.G: Per molta gent ets el Rai, també és molt gratificant que la gent et cridi pel teu nom, llavors es quan pense si coneixes a la persona o no.
4. Recordes alguna anècdota que et passés rodant al “Cor”?
R.G: N’hi ha cada dia, ara mateix no en recordo cap...(de fons se sent xiular al Miquel García Borda –Marcel-, riures)
5. Si poguessis tancar els ulls i demanar un desig, el que fós, quin sería?
R.G: Em sembla que el típic i molt tòpic però pau al món.
6. Ja per últim, que és el més gratificant que t’ha aportat i t’aporta treballar al cor?
R.G: És el dia a dia, les coses que vaig aprenent que en són moltes
Back To Home Page
